FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquella grossa, normalment més ampla del cos que de l'obertura, que es penja al coll de les ovelles i altres animals a muntanya. Esquella que porta l'ovella que guia el ramat. dur la borromba Ésser el darrer d'una classe en una escola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, amb la boca grossa, l'opercle amb dues o tres espines planes, la primera aleta dorsal proveïda de set a dotze radis espinosos forts, unida a la dorsal blana, que inclou els serrans i l'anfós. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta anual de la família de les umbel·líferes, de flaire forta, amb les fulles dividides en lacínies filiformes, flors grogues, en umbel·la força grossa, i fruit el·líptic de color bru fosc, originària de l'Àsia i introduïda al nostre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de l'aranger, globós o piriforme, molt gros, de pela groguenca o rogenca, prima, i de polpa àcida i una mica amargant. aranja gran [o aranja grossa] Fruit comestible de l'aranger gran, semblant a l'aranja, però més gros i de pela gruixuda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, omnívors, de mida mitjana o grossa, crit ronc i estrident, de bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada, a la qual pertanyen els corbs, les gralles, els gaigs, les garses i les cornelles. Individu d'aquesta família. [...]
